En català, de Perpinyà
Si hagués nascut més al nord, possiblement Joan-Lluís Lluís no hauria escrit la seva obra en català. Si hagués nascut més al sud, potser no hauria concebut mai la seva primera novel·la, Els ulls de sorra (1993), que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. Fill de Perpinyà, la ratlla és el seu territori i els fora de lloc, els seus germans (…)
Els invisibles (2020) recrea el seu reccorregut personal per la llengua “paterna”, caldria dir en el seu cas: fins als vint anys només l’havia parlada amb el pare (…) Traductor de Boris Vian i de Joan Bodon, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder, l’un; per la consciència dels desposseïts, l’altre.
Amb el volum Salives, el públic ha descobert que Joan-Lluís Lluís cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen, també és l’autor d’unes quantes cançons. (Font: Club Editor)
El darrer llibre que ha publicat és Junil a la terra dels bàrbars, Premi Omnium a la millor novel·la de l’any 2021.
Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és escriptor i periodista. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Montpeller. Tot i que té algun assaig com Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, Premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, majoritàriament ha publicat novel·les, sovint amb una narració personal que el destaca per sobre de molts altres escriptors de la seva generació.
Entre altres ha publicat Els ulls de sorra (1993), Vagons robats (1996), El crim de l’escriptor cansat (2000) o El dia de l’ós, Premi Joan Crexells 2005, que va significar un salt qualitatiu en la trajectòria literària de l’autor. En els darres anys ha publicat Aiguafang, Premi de la Crítica Serra d’Or 2009, la narració experimental Xocolata desfeta (2010) i la novel·la Cròniques d’un deu coix, que li va merèixer la Lletra d’Or 2014. Col·labora habitualment en diversos mitjans amb articles d’opinió.
A Els invisibles (2020), una petita joia, narra el seu personal recorregut sentimental i ideològic per la llengua catalana i amb Salives (2021) publica el seu primer llibre de poemes.
Ara, després de viatjar fins a la Nova Caledònia del segle XIX d’El navegant (Premi de la Critica Serra d’Or, Proa 2016) i de la plantejar la ucronia de l’assassinat d’un dictador a Jo sóc aquell que va matar Franco (Premi Sant Jordi, Proa 2018), Lluís s’ha marcat un altre repte majúscul a Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2021) on narra la vida d’una jove menyspreada pel seu pare qui, en els límits de l’imperi romà, aprèn a llegir contra tot pronòstic i emprèn un viatge a peu per terres desconegudes.
Font: Asterisc Agents
